Blog

Les principals característiques de la democracia

Resulta impossible parlar de formes i polítiques de govern sense parlar de democràcia, i és que aquesta és un dels sistemes de govern predilectes de l’actualitat, a causa que fomenta la idea que totes les persones són lliures i iguals davant la llei.

Tipus de Democràcia

La democràcia, des de l’època de Plató, s’ha definit com el govern de la multitud, i hi ha molts tipus de democràcia, o de formes d’aplicar-se, com la democràcia representativa, que és quan un grup de persones és seleccionat, per les masses, per crear i aplicar lleis i decrets.

Per la seva banda, en la democràcia participativa, són els ciutadans els que, mitjançant la seva organització en grups, poden exercir una influència de manera directa en tot tipus de decisions respecte l’aprovació de lleis, selecció de representants de govern, i qualsevol altra causa d’interès.

Un altre tipus de democràcia és la democràcia directa, que és quan els ciutadans, mitjançant el sufragi i altres mecanismes similars, prenen decisions pel que fa a lleis, normatives, representants i altres.

Cap de les formes d’exercir la democràcia és excloent de les altres i, de fet, en moltes oportunitats s’utilitzen de manera simultània depenent de les necessitats de la nació o poble, encara que sempre una tindrà més pes que les altres.

Característiques de la democràcia

Encara que existeixen diferents formes d’exercir la democràcia, aquestes compten amb algunes característiques comuns i bàsiques que ajuden a definir-la:

Responsabilitat dels ciutadans

A la democràcia, són els ciutadans (complint certs requisits com posseir la majoria d’edat legal), els qui prenen decisions de caràcter regional, o nacional, utilitzant el vot o sufragi. Aquestes decisions poden incloure triar representants polítics, aprovació i anul·lació de lleis, entre d’altres.

Garantia de drets

La democràcia persegueix el benestar comú dels ciutadans, de manera que s’esforça a garantir i respectar drets civils i socials bàsics, com ara la llibertar de moviment, llibertat d’expressió, inclusió de les masses minoritàries, lleis en contra de la discriminació, accés universal a l’educació i llibertat de culte, entre d’altres.

Participació política

En un sistema democràtic, els ciutadans tenen el dret i el deure de participar, de manera activa, en l’ambient polític de país, per poder garantir els seus drets i el seu benestar. Una de les formes de fer-ho és a través del vot, que ha de ser universal, directe i secret.

Principi constitucional

En tots els sistemes polítics democràtics, ha d’existir una constitució nacional, que és la base de totes les seves lleis. En aquesta constitució s’estableix tot el referent a l’àrea ciutadana, social, econòmica, política i cultural de la regió. Així mateix, aquesta normativa estableix totes les garanties de drets del sistema democràtic nacional.

Valors democràtics

Perquè una democràcia pugui ser considerada com a tal, s’ha d’establir sobre una sèrie de valors socials, morals i ètics, com són: el respecte, llibertat, tolerància, igualtat, fraternitat, sobirania, justícia, participació, compromís i solidaritat.

Models democràtics

En la democràcia, a diferència de molts altres sistemes de govern, el poder no està exercit per una sola persona o sistema, sinó que hi ha diversos sistemes que representen el poble. Els sistemes representatius bàsics són el sistema executiu o presidencialista (integrat pel president i el gabinet presidencial), el sistema parlamentari o legislatiu (que s’encarrega de delimitar les facultats de sistema executiu), i el sistema judicial o col·legiat (que s’encarrega de l’aplicació de les lleis, i sol vetllar pel correcte funcionament legal de el sistema legislatiu i executiu).

Quines són les principals funcions que desenvolupa un Ajuntament?

Els municipis són les entitats administratives bàsiques que té l’organització territorial de l’Estat. S’encarreguen d’institucionalitzar i gestionar els interessos dels ciutadans.

Aquests municipis tenen certa autonomia que està garantida per la Constitució Espanyola.

Les competències i les funcions que té cada municipi són materialitzades pels Ajuntaments que estan compostos per l’alcalde i els regidors.

Principals competències i funcions d’un Ajuntament

Urbanisme

El municipi s’encarrega de fer planificacions, de gestionar i executar qualsevol canvi en aquesta àrea. Protegeix i gestiona el patrimoni històric. Promociona i gestiona els habitatges de promoció pública que estiguin dins del municipi.

Medi ambient

En particular, els parcs i jardins públics, la gestió de residus urbans, a més de la protecció enfront de tot tipus de contaminació.

Abastament d’aigua potable

L’evacuació i el tractament de les aigües residuals. També s’encarrega de que l’aigua potable proveeixi i arribi a tots els habitatges del seu municipi.

Infraestructura viària

I altres equipaments que tenen a veure amb la titularitat de l’municipi.

Funcions socials

Avaluació i informació de tot tipus de situacions en què hi hagi necessitat social. A més, proporciona una atenció immediata a les persones que estiguin en risc d’exclusió social.

Cossos d’autoritat

Gestiona tot el que té a veure amb la Policia Local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis.

Trànsit

Gestiona el trànsit que circula pels límits de terme municipal, l’estacionament dins del municipi i el transport col·lectiu urbà que tingui alguna parada dins de casc urbà.

Turisme

Promociona l’activitat turística d’interès i de l’àmbit local.

Cultura

Gestiona les fires, els mercats o qualsevol activitat que tingui a veure amb el comerç ambulant.

Promociona l’esport, juntament amb les instal·lacions esportives si les hi ha dins del municipi, tant si són instal·lacions tancades, com a l’aire lliure.

Promociona la cultura i els equipaments culturals com pot ser un teatre.

Salut pública

Protegeix la salut pública de tots els veïns del municipi. També gestiona els cementiris i les activitats funeràries que es desenvolupin dins de el propi municipi.

Educació

Vigila que es compleixi l’escolaritat obligatòria dels més petits. A més, són els encarregats de deixar solars, si són necessaris, per a construir nous centres educatius. També d’el manteniment i la neteja dels centres que estiguin ja construïts.

Desenvolupament

Promociona la utilització dels TICS entre els seus propis veïns, millorant la qualitat d’Internet o bé deixant un espai amb ordinadors perquè els nostres majors aprenguin a utilitzar-los, per exemple.

Història de la democràcia a Espanya

La democràcia: un gran avenç per a la societat. No obstant això, Espanya viu en democràcia des de no fa més de 45 anys. Ha estat un dels països més tardans, però també un dels més ràpids en aconseguir-la.

Antecedents

Després de la Guerra Civil Espanyola, el país va quedar dominat per la dictadura de Franco per més de 35 anys. Va ser en el 20 de novembre de 1975 que el dictador va morir als seus 82 anys. En aquell moment, Franco havia deixat el seu poder executiu en mans del president de Govern Arias Navarro.

La societat de l’època volia un canvi, després d’haver estat vivint amb llibertats i drets restringits per un llarg període de temps. No obstant això, la tensió va anar en augment a causa de que, fins al moment, mai en la història s’havia produït un canvi de dictadura a democràcia sense l’ús de la violència.

En aquest moment és quan comença a Espanya un període de la història conegut com la Transició.

Inicis

Com ja hem comentat, els inicis no van ser fàcils. Una de les peces claus en aquests primers anys va ser el rei Joan Carles I. Una gran part dels membres de Congrés seguia sent franquista i, al seu torn, estaven dividits en continuistes, aperturistes i inmobilistas.

Va ser l’any 1976 quan Arias Navarro dimiteix i el rei mana formar gabinet legislatiu a l’polític Adolfo Suárez. És amb aquest home que el país comença a progressar i mirar cap a un futur democràtic.

El 1977, es convoquen les primeres eleccions amb sufragi universal. Aquestes, les guanya el partit de Suárez anomenat Unió de Centre Democràtic (UCD).

Durant aquesta primera legislatura es porta a terme una de les operacions que afavoririen la instauració d’un Estat de dret. Estem parlant de el Projecte de la Reforma Política, redactat per Adolfo Suárez i el president de les Corts Torcuato Fernández-Miranda.

Amb tot el camí obert i el franquisme pràcticament acabat, es redacta a Espanya la Constitució de 1978 fruit de l’consens entre tots els partits polítics prèviament legalitzats. Aquesta és aprovada pels espanyols en senyal d’acceptació de la democràcia.

Les eleccions de 1979, també les guanyaria la UCD. Suárez dimitiria el 1981, i és aquí quan es produeix un dels esdeveniments més significatius de la democràcia. El 23 de febrer de 1981, quan Calvo Sotelo anava a ser investit com a president, que Fernando Tejero dóna un cop d’Estat al Congrés. Aquest cop va suposar un pols per a l’Estat però finalment va fracassar.

Consagració de la democràcia

Un cop superada l’etapa més difícil, el país encarava un futur pròsper. Després de la desintegració de la UCD el 1983, el PSOE recolliria el relleu durant quatre legislatures.

Aquests anys de Govern socialista, amb Felipe González al capdavant, Espanya es consagraria a Europa com una democràcia estable. El país va votar en un referèndum mantenir-se en l’OTAN; es va fer un buit en institucions europees; el 1992, el país s’allotjaria els Jocs Olímpics de Barcelona així com l’Exposició de Sevilla … Però no tot van ser aspectes bons. El país seguia rebent atacs terroristes per part d’ETA, va arribar la crisi de l’any 1993, nombrosos casos de corrupció política, alts i baixos de l’economia i molts altres.

Democràcia al segle XXI

Després dels quatre governs de PSOE, li succeiria dues legislatures de el PP d’Aznar (1996-2004), dos d’el PSOE de Zapatero (2004-2011), durament colpejat per la crisi econòmica de l’any 2008, dos d’el PP de Rajoy (2011-2016) i finalment el govern de Sánchez i el de coalició d’esquerres (2016-actualitat).