Blog

Els municipis són les entitats administratives bàsiques que té l’organització territorial de l’Estat. S’encarreguen d’institucionalitzar i gestionar els interessos dels ciutadans.

Aquests municipis tenen certa autonomia que està garantida per la Constitució Espanyola.

Les competències i les funcions que té cada municipi són materialitzades pels Ajuntaments que estan compostos per l’alcalde i els regidors.

Principals competències i funcions d’un Ajuntament

Urbanisme

El municipi s’encarrega de fer planificacions, de gestionar i executar qualsevol canvi en aquesta àrea. Protegeix i gestiona el patrimoni històric. Promociona i gestiona els habitatges de promoció pública que estiguin dins del municipi.

Medi ambient

En particular, els parcs i jardins públics, la gestió de residus urbans, a més de la protecció enfront de tot tipus de contaminació.

Abastament d’aigua potable

L’evacuació i el tractament de les aigües residuals. També s’encarrega de que l’aigua potable proveeixi i arribi a tots els habitatges del seu municipi.

Infraestructura viària

I altres equipaments que tenen a veure amb la titularitat de l’municipi.

Funcions socials

Avaluació i informació de tot tipus de situacions en què hi hagi necessitat social. A més, proporciona una atenció immediata a les persones que estiguin en risc d’exclusió social.

Cossos d’autoritat

Gestiona tot el que té a veure amb la Policia Local, protecció civil, prevenció i extinció d’incendis.

Trànsit

Gestiona el trànsit que circula pels límits de terme municipal, l’estacionament dins del municipi i el transport col·lectiu urbà que tingui alguna parada dins de casc urbà.

Turisme

Promociona l’activitat turística d’interès i de l’àmbit local.

Cultura

Gestiona les fires, els mercats o qualsevol activitat que tingui a veure amb el comerç ambulant.

Promociona l’esport, juntament amb les instal·lacions esportives si les hi ha dins del municipi, tant si són instal·lacions tancades, com a l’aire lliure.

Promociona la cultura i els equipaments culturals com pot ser un teatre.

Salut pública

Protegeix la salut pública de tots els veïns del municipi. També gestiona els cementiris i les activitats funeràries que es desenvolupin dins de el propi municipi.

Educació

Vigila que es compleixi l’escolaritat obligatòria dels més petits. A més, són els encarregats de deixar solars, si són necessaris, per a construir nous centres educatius. També d’el manteniment i la neteja dels centres que estiguin ja construïts.

Desenvolupament

Promociona la utilització dels TICS entre els seus propis veïns, millorant la qualitat d’Internet o bé deixant un espai amb ordinadors perquè els nostres majors aprenguin a utilitzar-los, per exemple.

La democràcia: un gran avenç per a la societat. No obstant això, Espanya viu en democràcia des de no fa més de 45 anys. Ha estat un dels països més tardans, però també un dels més ràpids en aconseguir-la.

Antecedents

Després de la Guerra Civil Espanyola, el país va quedar dominat per la dictadura de Franco per més de 35 anys. Va ser en el 20 de novembre de 1975 que el dictador va morir als seus 82 anys. En aquell moment, Franco havia deixat el seu poder executiu en mans del president de Govern Arias Navarro.

La societat de l’època volia un canvi, després d’haver estat vivint amb llibertats i drets restringits per un llarg període de temps. No obstant això, la tensió va anar en augment a causa de que, fins al moment, mai en la història s’havia produït un canvi de dictadura a democràcia sense l’ús de la violència.

En aquest moment és quan comença a Espanya un període de la història conegut com la Transició.

Inicis

Com ja hem comentat, els inicis no van ser fàcils. Una de les peces claus en aquests primers anys va ser el rei Joan Carles I. Una gran part dels membres de Congrés seguia sent franquista i, al seu torn, estaven dividits en continuistes, aperturistes i inmobilistas.

Va ser l’any 1976 quan Arias Navarro dimiteix i el rei mana formar gabinet legislatiu a l’polític Adolfo Suárez. És amb aquest home que el país comença a progressar i mirar cap a un futur democràtic.

El 1977, es convoquen les primeres eleccions amb sufragi universal. Aquestes, les guanya el partit de Suárez anomenat Unió de Centre Democràtic (UCD).

Durant aquesta primera legislatura es porta a terme una de les operacions que afavoririen la instauració d’un Estat de dret. Estem parlant de el Projecte de la Reforma Política, redactat per Adolfo Suárez i el president de les Corts Torcuato Fernández-Miranda.

Amb tot el camí obert i el franquisme pràcticament acabat, es redacta a Espanya la Constitució de 1978 fruit de l’consens entre tots els partits polítics prèviament legalitzats. Aquesta és aprovada pels espanyols en senyal d’acceptació de la democràcia.

Les eleccions de 1979, també les guanyaria la UCD. Suárez dimitiria el 1981, i és aquí quan es produeix un dels esdeveniments més significatius de la democràcia. El 23 de febrer de 1981, quan Calvo Sotelo anava a ser investit com a president, que Fernando Tejero dóna un cop d’Estat al Congrés. Aquest cop va suposar un pols per a l’Estat però finalment va fracassar.

Consagració de la democràcia

Un cop superada l’etapa més difícil, el país encarava un futur pròsper. Després de la desintegració de la UCD el 1983, el PSOE recolliria el relleu durant quatre legislatures.

Aquests anys de Govern socialista, amb Felipe González al capdavant, Espanya es consagraria a Europa com una democràcia estable. El país va votar en un referèndum mantenir-se en l’OTAN; es va fer un buit en institucions europees; el 1992, el país s’allotjaria els Jocs Olímpics de Barcelona així com l’Exposició de Sevilla … Però no tot van ser aspectes bons. El país seguia rebent atacs terroristes per part d’ETA, va arribar la crisi de l’any 1993, nombrosos casos de corrupció política, alts i baixos de l’economia i molts altres.

Democràcia al segle XXI

Després dels quatre governs de PSOE, li succeiria dues legislatures de el PP d’Aznar (1996-2004), dos d’el PSOE de Zapatero (2004-2011), durament colpejat per la crisi econòmica de l’any 2008, dos d’el PP de Rajoy (2011-2016) i finalment el govern de Sánchez i el de coalició d’esquerres (2016-actualitat).